En aquest
partidet que hem vist he trobat dues o tres qualitats que m’han
agradat per sobre de tot, el rostre de innocència angelical d’un dels
nens i la conformitat de veure que malgrat les seves ànsies per partir
era partit no aconseguien marcar ni tan sols un gol.
També
m’agrada l’actitud de les persones grans que ensenyen
els nens la manera que han d’acceptar les contrarietats que son pròpies del
joc, ja que no és tracta més que d’en joc, i això és totalment intranscendent,
que és el que em de ensenyar els nens:diferenciar
el joc de la part real de la vida.